Naide sintió
acullá del negror del cielu
una nota grave y rota
afinada coles sos coraes
garrada al so sangre
más pesada que la so alma
más llarga que la vida
más fuerte que'l so amor
más grande que'l Sol
(y llexones d'animales
bendites de sordera
tremaben ciegues
al so son na nueche)
Om
boca abierta de la Nada
horror del Tou:
Déxame marchar d'equí.
Escaezámonos.
Como les coses muertes escaecen les vives
y les vives
a les muertes